Començo matiner. Passen pocs minuts de 3/4arts de vuit del matí. Tants dies esperant i per fi avui estreno la bici nova, semblo un nen el dia després de reis...
Sempre he anat amb bicicletes rígides i em feia por no ser capaç d'adaptar-me a una de doble però ben aviat les sensacions són bones. Carai me l'han feta a mida!
Els primers minuts m'ho miro amb perspectiva i em freno a mi mateix. Aquests 5 cms. de més sobre l'eix del pedalier no em provoquen la desconfiança que esperava.
Hi tanta humitat que ja passant pel costat de la Granota tinc la roba molla, i pocs metres després de la BP en direcció als Estanys de Sils començo a apretar el ritme. Avui el camí se m'ha fet curt.
Riudarenes i el cul som si res. De moment tot marxa. Com que és planer m'esforço a mantenir la cadència i penso què escriuré sobre la sortida.
Un parell de kilòmetres abans de Sta. Coloma un ciclista se m'ha acostat i hem estat conversant de bicicletes, vacances i com n'és tot de barat a Galícia. Jo no hi he estat mai, ni idea... Ens separem i jo passo pel davant del Balneari Orion i enfilo amb energia cap al Parc de Sant Salvador. Tinc ànsia per començar la pujada.
Comença la pujada i just després de la primera corva un Il·lustre Caldenc fent trekking, en Pep Cases. Li dic; -guaita quin un! I respon: -què fan per aquí els de Caldes? la meva resposta: -el mateix, bellugar l'esquelet! I ell replica: doncs no t'aturis ara, que aquest tall és el més dolent!
Ja no el vaig tornar a veure.
Amb la cosa de ser valent, la relació no era bona i canvio a plat del mig i pinyó 2, i trincu trincu, respirant i mantinguent la cadència fins a poder reduir algun pinyó, que em poso nerviós quan la cosa no avança...
Em sento amb forces, serà el placebo de la bici nova? Quan passo pel trencant que va cap a Argimont penso que quan baixi podria fer camí cap a Argimont i tornar per l'Esparra, i Maçanet, i... Primer arribem, estirem i mengem una mica.
Sóc a dalt, faig els honors i estreno oficialment la bici; me la foto! Ah! I estant aturat. Només baixant se m'ha tornat a enganxar una cala de la bota al pedal i com un llibre que cau al prestatge de costat... Ho noto com a càmera lenta. La meva autoestima a pendre pel hj*hjdsi_oikksvn! Tot de mascles panxuts fent la barbacoa, un esmorzar digne d'amics, em miren i no riuen, suposo que esperen que marxi.
Ja baixant vull notar com la bici s'adapta al relleu i em facilita el descens a tot drap. Salto i no l'aixeco! Com pesa... Potser sóc jo...
Tornant em queden un parell de baixades de tartera per posar a prova el fox, i em deixa satisfet.
Altre cop a rodar sobre pla. Em centro en la cadència i el cul s'ha despertat. Canto cançons mentalment i planifico fites...
Superat 4 camins, em queda la tornada, vull còrrer més però no puc. I com tantes 1000 vegades he passat per aquí la bicicleta traça el recorregut com si el conegués de tota la vida, i faig una baixada ràpida i neta, frenant molt poc, i esquivant un Landcruiser a la bassa de Can Llop.
Ja sóc a casa. Content. Quan descobreixi que el track no l'he ressetejat i ha agafat les dades de l'última engegada al sofà dos dies abans... Aquesta sortida he tardat gairebé 3 dies a completar-la. Ànims si algú la vol fer, que segur que amb 3 hores i 1/2 en té prou.
Fins la propera.
