L** - Farners, finalment...

Any Nou, objectius nous!

Ens estrenem amb la primera pedalada del 2013 ben matiners i puntuals.

En Xevi, equipat  “d’estrenu” de cap a peus ja tenia molt clares les seves intencions quan m’ha recollit a casa. Venia motivat i ja ben aviat m’ha semblat que volia ritme. Un cop tota l’artilleria electrónica de gps’s, mòbils, pulsòmetres, kms.’s, etc… estaven a punt, hem començat a rodar en direcció a la Granota, lleugers, i agafant calor amb els primers cops de pedal.

Volia fer algún comentari sobre en Fernan, però com que no ens ha donat cap senyal de vida entendrem que el que feia o havia de fer era molt més… Com ho diriem? Deixem-ho… 

Anant parlant sobre nintendos, plays, esqui, i demés converses d’homes quan passàvem per davant l’esglèsia de Riudarenes s’havia fet molt curt el camí. Hem continuat cap a Santa Coloma, hem passat per davant del Magma i hem tombat cap al Balneari. Allà, li pregunto a en Xevi com es troba si té ganes de pujar a Farners i… Ho estaba esperant, que li preguntés.. Hem menjat una barreta "d’algu" que diu que et dóna piles i cap amunt.

En Xevi, anava lleuger i m’esperaba. Jo avui he estat fós. M’ha costat tot molt i no he parat de fer pets podrits. Sort que en Xevi anava a davant…

Ja està. A dalt, visita al Castell, hem fet el turista, ens hem fet fotos i vinga a baixar, que per això hem patit a la pujada.

En el tram que uneix Sant Salvador amb la pujada de pista cap a l’Esparra, hem trobat una cursa de btt, i durant un tall enmig dels corredors, una llàstima perquè el parell de descensos que hem fet haurien estat més ràpids, ens hem situat al costat i ells ens han avançat per l’esquerra. Collons com baixaven! Fernan recordes la tartera aquella per on vam baixar? Doncs déu ni dó!

Ha començat a ploure i per a mi, un viacrucis de tornada cap a casa. Cada miqueta de pujada he patit. En Xevi hauria tirat més però s’ha conformat a adaptar-se al meu ritme, content de si mateix i del resultat del seu equipament.

Deixem unes fotos de testimoni, una miqueta d’aigua i fang, mmmmmmmm!

ah! i la ruta...

S** - de princeses, dracs i bicicletes...

   Era un plàcid matí de Novembre de l'any del senyor MMXII i tres veritables caballers sortiren a cabalcar plegats a la recerca de noves gestes. Cadascun d'ells partí deixant enrera el seu castell i el record de la seva princesa. Calia trobar el camí, on s'adorm la fera, aquell drac temible que de nit enverina les idees...

   Avui erem tots. Motivats, abrigats, i a punt pel que fes falta. Com que els compromisos familiars ens han obligat a sortir amb hora de tornada, hem enfilat direcció a Caulés i a veure què passa.
   Hem pedalat lleugers fins a les primeres rampes, on els excessos de la setmana ens han recordat ràpidament qui som. Bé, avui en Xevi rodava molt lleuger degut a vés a saber què. (el drac?...)

   Sortim de Caldes i enfilem la pujada de les Mateues amb energia i ja a Can Pastells, esbufeguem i ens cau el moc a tots, com a mínim a mi... Pedalem amb bon ritme, seguint les indicacions del GPS i sense adonar-nos ja som al Molí de la Selva. Comença la pujada i el nostre viacrucis. En Xevi feia el seu propi turmalet, en Fernan pensava en deixar de fumar per moments i jo no trobava cap marxa que m'anés bé. Al final, cadascun amb el seu ritme, xinu-xanu, hem enfilat fins a l'ermita. Com hem quedat? Que no diria que hem baixat de la bici 2 vegades? Doncs d'acord, no ho diré...

   La tornada de Caulés l'hem feta per Vidreres ja que la baixada és de 7 Kms. i home ja hem patit abans...

   Deixem algunes fotos dels campions locals (de casa nostra, evidentment)

THE GINTONIC BTT TEAM

alimentació de campions

beguda isotònica a base de ginebra i tònica

Fins a la propera!

 

S* - audentes fortuna iuvat

Ha passat força temps des de les últimes entrades al blog…  Avui amb la meteorologia en contra i amb la motivació de les basses d’aigua hem tornat a rodar pels camins.

Havíem de ser en Fernan en Xevi i jo però finalment per culpa d’una desafortunada lesió a la mà, en Fernan no ens ha pogut acompanyar i s’ha compromès a fondre els pedals a la propera sortida. (Bàsicament per compensar l’escaqueig).

Hem sortit finalment amb en Xevi a les 8:15 i volíem fer-ho fàcil, agafar confiança i que aquells kgs. de més que han pres solera amb el pas del anys, no castiguessin la nostra moral d’esportistes d’elit.

La sorpresa ha estat que l’excés de motivació juntament amb la facilitat de la sortida, ha fet que rodèssim prou ràpid, conversant tota l’estona i se’ns ha fet curta, molt curta.

Així doncs sense embolicar més la troca, fins a la propera entrada.

distància: 26 Km. 
desnivell acumulat positiu: 658m.  desnivell acumulat negatiu: 757m.
alçada màxima: 180m.   alçada mínima: 79m. 
wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3619913

M** - Bateig Selvatà d'en Fernan

Avui és un dia interessant. Avui es tracta d'iniciar al Btt a en Fernan. Bàsicament es tracta de fer que es cansi prou, però no massa, que es diverteixi i deixi anar tota l'adrenalina a les baixades, que no pensi, que senti com la bicicleta és més que un ferro. És la seva bèstia! Que no falla i l'ajuda a trobar bones idees quan l'esforç fa que facin mal tots el músculs i sobretot a reflexionar sobre la vida i el fet de viure-la. Gairebé res! Home, jo només vull engrescar-lo...
   Sortim puntualment a dos quarts de vuit del matí, i la ruta escollida és Sta. Coloma per Sils i Riudarenes, fins al Balneari. 
Comencem a pedalar i en Fernan està motivat. Es vol reservar, però veig que es sent cómode i deixo que marqui el ritme sense relarxar-se. Cap problema. Per uns moments em plantejo una ruta més exigent, però esperarem a veure com va aquesta. 
Li pregunto: -Saps on som? I em mira sorprés fent que no amb el cap. -Estem a Sta. Coloma i aquí em vaig casar, ho recordes? Com no ho hauria de recordar? 
Està sorprés perquè el camí se li ha fet curt, i m'explica que ell va treballar-hi durant les reformes del Balneari. Fem uns estiraments ara que la maquinària ja està prou calenta i preparem una tornada una mica més intensa i divertida.
   Des que havíem sortit, ara trobem les primeres pujades i el que les precedeix, les baixades. Dos descensos, ràpids i tècnics. El primer de fang sec, entre pins i el segon per sobre de pedres trencades, grises, que reboten contra el marc de la bici.
   En Fernan s'ha reactivat i les mostres de cansament ja no hi són. L'adrenalina l'ha posat a to i vol anar davant marcant el ritme. Un bon ritme.
   Som a Sils i insisteixo per fer la volta a l'estany, faig propaganda i li recomano fer-hi una excursió familiar.
   Fins a Vidreres es fa pesat el tall asfaltat, però amb un moment ja som pujant cap al cementiri, 4 camins i de tornada cap a casa. Tinc problemes tècnics amb la bici i la cadena em surt. Queda la pujada fins a Balliu. Ja hi som.
   Baixada ràpida fins a Can Floris. Anem a esmorzar i la cara del company ho diu tot, vol repetir-ho...

L ** Caldes i voltants de Sta. Coloma de Farners. Descens...

   Ja feia dies que no podia fer una sortida llarga, més de 2 hores, i avui estic disposat a fer-la.

   No estic massa motivat i després de la previsió del temps, m’ha semblat encertat buscar una ruta que tingués pràcticament ombra en tot el seu recorregut. Una decisió errònia ja que se m’ha fet avorrida i pesada al tram final.

   Començo tard per l’hora a que m’he aixecat. M’he aixecat a les 6:30 del matí i he començat a pedalar a les 7:45. Ufff, gairebé m’he encantat amb tot el que em trobava pel mig mentre preparava l’equip.

   Surto cap a Vidreres i vaig agafant embranzida progressivament i a quatre camins les cames ja demanen "apretar" el ritme. Ho faig. Travesso Vidreres, mas Flassià i vaig a sortir per aquell camí que passa pel costat de la casa on recordo haver anat a alguna de les memorables festes de la gent del Caulés. L’han deixada xula aquella casa...

 

   Travessada la NII enfilo cap a Sils i em trobo gent que intento atrapar com si fossin les meves llebres. Passo per darrera l’església i  cap a Riudarenes. Cap a l’Esparra.

   Quin pal! Asfalt. M’avorreig solemnement l’asfalt, em proposo no tocar el canvi i aixecar-me quan toqui. Així segur estaré més concentrat. Però res, ara el cap comença a donar voltes i reflexiono sobre els problemes que he patit els últims dies. Aquest any ha estat un any de decepcions: els companys que abandonen per encetar nous projectes i el meu company i amic Josep, que admiro com a un mestre, encetar un nou projecte professional imposat i sense ni tant sols protestar. Així ho haig d’entendre però fins ara com a víctima de tot plegat m’hi veia a mi mateix. Perquè no em veia treballant a les ordres d’algú altre qui no em transmet il·lusió... A la merda l’il·lusió, és una feina, i si no paguessin no la faria...

  

   Al final de la pujada, on s’acaba l’asfalt, l’Esparra. Paro a menjar una barreta i a recuperar-me mentalment. Totes aquestes cabòries esgoten més que el turmalet!

   Perdo molt de temps mirant l’ermita i divago... Finalment cap a Argimont, que no és ven bé així ja que no acabo de pujar-hi em quedo als peus, perquè enfilo cap a Farners que tampoc hi arribo... La gràcia d’aquesta volta és la baixada. Vull arribar a la baixada. Cremar-ho tot, partir els rocs i que el fox m’ajudi a controlar a la bèstia, i sentir-me boig durant el descens. Sembla una pista americana de motocross. Ufff, valia la pena.

   Ja estic tornant cap a Riudarenes i ho faig pel caminet que hi ha al costat del Balneari Orion, hi ha un altre descens, més curt però ple de rocs on hi passo amb domini, pràctica, molt depressa, fins i tot amb el plat gran i un pinyó de la meitat per poder reprendre amb tota la força... M’encanta! Aquest tram tant curt com és i em deixa sempre satisfet.

   Pedalo sortint de Riudarenes cap als estanys de Sils i un cop allà, ressegueixo el camí que em porta al polígon industrial de Maçanet. Quin tram tant planer. M’avorreixo. Porto una relació per a córrer ràpidament i gairebé vaig dret molta estona. La sensació de dolor a les cames m’agrada, justifica aixecar-se aviat i arriscar-se a prendre mal. Em queda la tornada.

   A la BP, paro molta estona, vull decidir si torno per Franciach o si torno per la Granota. Al final dono voltes a la rotonda i no ho veig clar. Torno per la Granota cap a Caldes. Els meus “xurumbeles” deuen tenir ganes de gresca, millor que torni si tampoc tinc res programat.

Ja està fet! Sóc a casa. Més content que abans de començar. És el que volem tots, no?

L A+ Caldes de Malavella, Caulés, Puig de Cadiretes, Caldes de Malavella

Guauuuuu!
Calia començar aquesta entrada així...
Quin dia tant fantàstic i quina ruta més genial. Crec que és la vegada que més he patit amb Btt.


Començo gairebé a dos quarts de nou del matí i és una mica massa tard tinguent en compte els meus propòsits. Em vaig preparar una ruta penjada del wikiloc d'un ciclista que li segueixo la pista que es diu Pevi2,  ja que a Vidreres hi ha molta trampera amb el tema Btt. 
Amb les primeres pedalades escalfo i sense adonar-me'n estic ja a Vidreres, el tràmit que cal per començar la pujada cap a Caulés. Estic molt content i gaudeixo de la ruta, i cada vegada que em despisto de seguir el GPS, que em veig forçat a tenir-lo a una resolució de 20 mts., m'equivoco de camí. Aquesta sortida he reculat un grapat de vegades...
Ja pujo a Caulés i de sobte a dalt ho he trobat curt, déu ser la variació proposada pel Sr. Pevi2. Ja a l'ermita aparco la bèstia en un cartell que hi diu Massis de Cadiretes i com un gos em disposo a marcar el territori. Finalment faig unes fotos i em trec la màniga llarga que fa calor. Com ho desitjava! 
M'agrada el paissatge, normalment vaig com si hagués robat alguna cosa i fugís, però avui no, miro l'entorn, penso amb la família, la feina, collons la feina, els companys, gent de P.M., i paro per fer fotos. No tinc pressa. 
Avui em creuo amb molta gent que aprofita el bon temps, més ciclistes, excursionistes, famílies, i gent gran que caminen i foten un xivarri... 
Superat el desviament que em portaria al centre de Lloret de Mar, prenc el camí antic que va a Tossa, es diu així, i penso que hauria de menjar alguna cosa. 
Sóc a Tossa. Però bé, ni tant sols hi entro. Passo pel costat del camp de fútbol i decideixo parar a menjar. Un gel d'aquells "xungos" i una barreta, nyam nyam... Faig quatre estiraments i un parell de pets, que els que em coneixeu sabeu que ho dic de veritat i començo a pujar al Puig de Cadiretes.
Qui em va parir! Això sembla la rambla, parelles, un grup d'esplai  i diversos matrimonis amb fills... Collons, però si per aquí no passen ni les cabres! 
Mai havia patit tant amb Btt. Ho confesso... Vaig haver de parar i fer una tall a peu. Les polsacions no em baixaven de 177 i no hi havia manera de recuperar-me, com que vaig sol no me la jugo. Quan estiguin a 130 ho tornem a intentar. 
Ja sóc al Puig de Cadiretes i gairebé que hi arribo amb la bici. Hi ha dues noies d'uns 20 o 22 anys i veuen com m'acosto fins on son amb la respiració forçada, semblo un psicòpata... -Hola. -Hola, què tal? -Ens pots fer una foto? -Jo us anava a demanar el mateix. Els hi dic. Creuem quatre paraules i ens fem fotos. I són molt simpàtiques, però mentideres. Em diuen que Llagostera és aquí mateix, i no! Se m'havia acabat l'aigua i he anat fent, patint una mica, desitjant arribar a Llagostera per omplir el "camelback". Abans de continuar faig un altre gel i una barreta i com si fós la rutina, estiro relaxadament.
Si digués que el descens que he fet aquí ha estat brutal faria curt. Em fèien mal els canells de tant frenar... El FOX es pot considerar estrenat. Li vaig donar més càrrega d'aire i tant bé com m'ha anat durant la ruta aquí era una pèl dur. Què dificil és regular un amortidor! 
Estic fent part de la ruta dels Molins de LLagostera. Quins llocs tant bonics, he parat diverses vegades a contemplar i fer alguna foto. 
Veig Llagostera i comença l'esprint! Aigua, aigua... Arribo al parc i em trec la motxilla a tot drap, l'omplo d'aigua i bec. Ah! Una colla de marroquins asseguts en un banc han parat de parlar per contemplar l'estampa. Per a ells dec ser en Robocop que s'ha quedat sense oli i xerrica per tot arreu.
Em queda l'últim tram. Llagostera-Caldes, tantes vegades l'he fet i sé el que em trobaré. Els cabrons de gossos al mig del camí! I sí, la mare que els va parir... Un d'ells negre m'ha fet baixar de la bici i gairebé em mossega la roda de la bici. Semblava emprenyat i jo sense bufera intentant caure-li bé. Vaig cridar com si fós boig i vols creure que si se m'haguèssin menjat els amos ni cas... Ni tant sols han sortir i els 4 putos gossos lladrant a mort. Algún dia haurem de denunciar que estiguin deixats anar, sense lligar. 
Pel cas, intento forçar el ritme i no... La cosa no tira. Ja un cop a Aigües Bones, bloquejo els amortidors i amb ràbia pedalo com si fóssin els Camps Elisis, és una "crono" de 3-4 Kms. fins a casa. 
Genial! Recomenable 100%! 
Aquesta tarda m'hauré de prendre un ibuprofé...

L ** Sortida: Caldes de Malavella - Castell de Farners

Començo matiner. Passen pocs minuts de 3/4arts de vuit del matí. Tants dies esperant i per fi avui estreno la bici nova, semblo un nen el dia després de reis...
Sempre he anat amb bicicletes rígides i em feia por no ser capaç d'adaptar-me a una de doble però ben aviat les sensacions són bones. Carai me l'han feta a mida!
Els primers minuts m'ho miro amb perspectiva i em freno a mi mateix. Aquests 5 cms. de més sobre l'eix del pedalier no em provoquen la desconfiança que esperava.
Hi tanta humitat que ja passant pel costat de la Granota tinc la roba molla, i pocs metres després de la BP en direcció als Estanys de Sils començo a apretar el ritme. Avui el camí se m'ha fet curt.
Riudarenes i el cul som si res. De moment tot marxa. Com que és planer m'esforço a mantenir la cadència i penso què escriuré sobre la sortida.
Un parell de kilòmetres abans de Sta. Coloma un ciclista se m'ha acostat i hem estat conversant de bicicletes, vacances i com n'és tot de barat a Galícia. Jo no hi he estat mai, ni idea... Ens separem i jo passo pel davant del Balneari Orion i enfilo amb energia cap al Parc de Sant Salvador. Tinc ànsia per començar la pujada.
Comença la pujada i just després de la primera corva un Il·lustre Caldenc fent trekking, en Pep Cases. Li dic; -guaita quin un! I respon: -què fan per aquí els de Caldes? la meva resposta: -el mateix, bellugar l'esquelet! I ell replica: doncs no t'aturis ara, que aquest tall és el més dolent!
Ja no el vaig tornar a veure.
Amb la cosa de ser valent, la relació no era bona i canvio a plat del mig i pinyó 2, i trincu trincu, respirant i mantinguent la cadència fins a poder reduir algun pinyó, que em poso nerviós quan la cosa no avança...
Em sento amb forces, serà el placebo de la bici nova? Quan passo pel trencant que va cap a Argimont penso que quan baixi podria fer camí cap a Argimont i tornar per l'Esparra, i Maçanet, i... Primer arribem, estirem i mengem una mica.
Sóc a dalt, faig els honors i estreno oficialment la bici; me la foto! Ah! I estant aturat. Només baixant se m'ha tornat a enganxar una cala de la bota al pedal i com un llibre que cau al prestatge de costat... Ho noto com a càmera lenta. La meva autoestima a pendre pel hj*hjdsi_oikksvn! Tot de mascles panxuts fent la barbacoa, un esmorzar digne d'amics, em miren i no riuen, suposo que esperen que marxi.
Ja baixant vull notar com la bici s'adapta al relleu i em facilita el descens a tot drap. Salto i no l'aixeco! Com pesa... Potser sóc jo...
Tornant em queden un parell de baixades de tartera per posar a prova el fox, i em deixa satisfet.
Altre cop a rodar sobre pla. Em centro en la cadència i el cul s'ha despertat. Canto cançons mentalment i planifico fites...
Superat 4 camins, em queda la tornada, vull còrrer més però no puc. I com tantes 1000 vegades he passat per aquí la bicicleta traça el recorregut com si el conegués de tota la vida, i faig una baixada ràpida i neta, frenant molt poc, i esquivant un Landcruiser a la bassa de Can Llop.
Ja sóc a casa. Content. Quan descobreixi que el track no l'he ressetejat i ha agafat les dades de l'última engegada al sofà dos dies abans... Aquesta sortida he tardat gairebé 3 dies a completar-la. Ànims si algú la vol fer, que segur que amb 3 hores i 1/2 en té prou.
Fins la propera.