Sortim puntualment a dos quarts de vuit del matí, i la ruta escollida és Sta. Coloma per Sils i Riudarenes, fins al Balneari.
Comencem a pedalar i en Fernan està motivat. Es vol reservar, però veig que es sent cómode i deixo que marqui el ritme sense relarxar-se. Cap problema. Per uns moments em plantejo una ruta més exigent, però esperarem a veure com va aquesta.
Li pregunto: -Saps on som? I em mira sorprés fent que no amb el cap. -Estem a Sta. Coloma i aquí em vaig casar, ho recordes? Com no ho hauria de recordar?
Està sorprés perquè el camí se li ha fet curt, i m'explica que ell va treballar-hi durant les reformes del Balneari. Fem uns estiraments ara que la maquinària ja està prou calenta i preparem una tornada una mica més intensa i divertida.
Des que havíem sortit, ara trobem les primeres pujades i el que les precedeix, les baixades. Dos descensos, ràpids i tècnics. El primer de fang sec, entre pins i el segon per sobre de pedres trencades, grises, que reboten contra el marc de la bici.
En Fernan s'ha reactivat i les mostres de cansament ja no hi són. L'adrenalina l'ha posat a to i vol anar davant marcant el ritme. Un bon ritme.
Som a Sils i insisteixo per fer la volta a l'estany, faig propaganda i li recomano fer-hi una excursió familiar.
Fins a Vidreres es fa pesat el tall asfaltat, però amb un moment ja som pujant cap al cementiri, 4 camins i de tornada cap a casa. Tinc problemes tècnics amb la bici i la cadena em surt. Queda la pujada fins a Balliu. Ja hi som.
Baixada ràpida fins a Can Floris. Anem a esmorzar i la cara del company ho diu tot, vol repetir-ho...
