Calia començar aquesta entrada així...
Quin dia tant fantàstic i quina ruta més genial. Crec que és la vegada que més he patit amb Btt.
Començo gairebé a dos quarts de nou del matí i és una mica massa tard tinguent en compte els meus propòsits. Em vaig preparar una ruta penjada del wikiloc d'un ciclista que li segueixo la pista que es diu Pevi2, ja que a Vidreres hi ha molta trampera amb el tema Btt.
Amb les primeres pedalades escalfo i sense adonar-me'n estic ja a Vidreres, el tràmit que cal per començar la pujada cap a Caulés. Estic molt content i gaudeixo de la ruta, i cada vegada que em despisto de seguir el GPS, que em veig forçat a tenir-lo a una resolució de 20 mts., m'equivoco de camí. Aquesta sortida he reculat un grapat de vegades...
Ja pujo a Caulés i de sobte a dalt ho he trobat curt, déu ser la variació proposada pel Sr. Pevi2. Ja a l'ermita aparco la bèstia en un cartell que hi diu Massis de Cadiretes i com un gos em disposo a marcar el territori. Finalment faig unes fotos i em trec la màniga llarga que fa calor. Com ho desitjava!
M'agrada el paissatge, normalment vaig com si hagués robat alguna cosa i fugís, però avui no, miro l'entorn, penso amb la família, la feina, collons la feina, els companys, gent de P.M., i paro per fer fotos. No tinc pressa.
Avui em creuo amb molta gent que aprofita el bon temps, més ciclistes, excursionistes, famílies, i gent gran que caminen i foten un xivarri...
Superat el desviament que em portaria al centre de Lloret de Mar, prenc el camí antic que va a Tossa, es diu així, i penso que hauria de menjar alguna cosa.
Sóc a Tossa. Però bé, ni tant sols hi entro. Passo pel costat del camp de fútbol i decideixo parar a menjar. Un gel d'aquells "xungos" i una barreta, nyam nyam... Faig quatre estiraments i un parell de pets, que els que em coneixeu sabeu que ho dic de veritat i començo a pujar al Puig de Cadiretes.
Qui em va parir! Això sembla la rambla, parelles, un grup d'esplai i diversos matrimonis amb fills... Collons, però si per aquí no passen ni les cabres!
Mai havia patit tant amb Btt. Ho confesso... Vaig haver de parar i fer una tall a peu. Les polsacions no em baixaven de 177 i no hi havia manera de recuperar-me, com que vaig sol no me la jugo. Quan estiguin a 130 ho tornem a intentar.
Ja sóc al Puig de Cadiretes i gairebé que hi arribo amb la bici. Hi ha dues noies d'uns 20 o 22 anys i veuen com m'acosto fins on son amb la respiració forçada, semblo un psicòpata... -Hola. -Hola, què tal? -Ens pots fer una foto? -Jo us anava a demanar el mateix. Els hi dic. Creuem quatre paraules i ens fem fotos. I són molt simpàtiques, però mentideres. Em diuen que Llagostera és aquí mateix, i no! Se m'havia acabat l'aigua i he anat fent, patint una mica, desitjant arribar a Llagostera per omplir el "camelback". Abans de continuar faig un altre gel i una barreta i com si fós la rutina, estiro relaxadament.
Si digués que el descens que he fet aquí ha estat brutal faria curt. Em fèien mal els canells de tant frenar... El FOX es pot considerar estrenat. Li vaig donar més càrrega d'aire i tant bé com m'ha anat durant la ruta aquí era una pèl dur. Què dificil és regular un amortidor!
Estic fent part de la ruta dels Molins de LLagostera. Quins llocs tant bonics, he parat diverses vegades a contemplar i fer alguna foto.
Veig Llagostera i comença l'esprint! Aigua, aigua... Arribo al parc i em trec la motxilla a tot drap, l'omplo d'aigua i bec. Ah! Una colla de marroquins asseguts en un banc han parat de parlar per contemplar l'estampa. Per a ells dec ser en Robocop que s'ha quedat sense oli i xerrica per tot arreu.
Em queda l'últim tram. Llagostera-Caldes, tantes vegades l'he fet i sé el que em trobaré. Els cabrons de gossos al mig del camí! I sí, la mare que els va parir... Un d'ells negre m'ha fet baixar de la bici i gairebé em mossega la roda de la bici. Semblava emprenyat i jo sense bufera intentant caure-li bé. Vaig cridar com si fós boig i vols creure que si se m'haguèssin menjat els amos ni cas... Ni tant sols han sortir i els 4 putos gossos lladrant a mort. Algún dia haurem de denunciar que estiguin deixats anar, sense lligar.
Pel cas, intento forçar el ritme i no... La cosa no tira. Ja un cop a Aigües Bones, bloquejo els amortidors i amb ràbia pedalo com si fóssin els Camps Elisis, és una "crono" de 3-4 Kms. fins a casa.
Genial! Recomenable 100%!
Aquesta tarda m'hauré de prendre un ibuprofé...
